BARCELONA, 1934 Joan Mas

Mestre en el tractament de les entonacions en gris, gràcies al seu provat amor per ciutats com París o Amsterdam, ha encetat un bon camí cap els colors més vius i en ell ha trobat les actuals i encertades entonacions.

BIOGRAFIA

Nascut a Barcelona l’any 1934, estudià dibuix a l’Escola d’Arts i Oficis Llotja de Barcelona. S’interessà també per altres tècniques com ara el gravat, la ceràmica, el fresc… L’any 1959 marxa a viure a París on l’any 1968 finalitzaria els seus estudis de pintura a l’École Nationale Supérieure des Beaux Arts, al taller del profesor Roger Chastel. També treballà el dibuix a l’École de la Grande Chaumière de París, on es respirava una ambient alternatiu. Allà és relacionà amb molts artistas. Formà part del Grup Passeig de Gràcia de Barcelona (on es reunien pintors, periodistes i escriptors entorn al bar-restaurant La Punyalada per parlar d’exposicions i de projectes relatius a l’art) des de la seva fundació, l’any 1981.

La seva primera exposició individual tingué lloc a Saint-Tropez, l’any 1962. D’aleshores ençà ha realitzat nombroses exposicions a diversos països d’Europa (Espanya, França, Itàlia…) i dels Estats Units. També ha participat a Biennals i Salons Internacionals. Entre els nombrosos premis obtinguts podem citar la Medalla d’Or de Bèlgica, de l’Académie Européenne des Arts, l’any 1986. També trobem obra seva al Museu de Cuenca, al de Bollène (França) i a la Fundació Francesc Galí de Palamós.

Els seus paisatges, bodegons, figures i d’altres composicions fugen del simple exercici naturalista del color per entregar-se a una constant i estructurada plasticitat constituïda d’empastaments, calitats i recursos de la matèria.

La seva pintura té com a punt de partida un postimpressionisme enamorat de les gammes grises i de les atmosferes humides de París. Tot i així, el seu estil assimilà influències del cubisme, de l’art abstracte i de la nova figuració, allunyant-se dels dogmes convencionals de la pintura de paisatge per donar vida a un llenguatge notablement personal.

Joan Mas sembla haver recollit l’essència dels ismes. Arriba a la síntesi eliminant dels paisatges allò que és subsidiari i per això tenim la impressió de què les seves obres són molt estructurades i de què en elles predomina una organització geometritzant. Però, alhora, tota aquesta recerca de les essències constructives del paisatge no allunya les seves imatges d’una confrontació amb la realitat, sempre plantejada a les seves obres i ressolta amb subtils matitzacions, on són determinants les troballes postimpressionistes.

Mestre en el tractament de les entonacions en gris, gràcies al seu provat amor per ciutats com París o Amsterdam, ha encetat un bon camí cap els colors més vius i en ell ha trobat les actuals i encertades entonacions. Sempre mesurat i aimant de l’equilibri entre les formes i els colors, s’ha obert a unes sensacions més lliures. De la mateixa manera que els nens i les nenes que pinta són creatius dins de les pautes que tenen els jocs, ell també ha trobat unes maneres més lliures i actives per a representar allò que vol transmetre amb la seva pintura. I això també ho aplica, sense mai forçar les situacions, als nous paisatges urbans que ara presenta.

Com va deixar escrit Josep M. Cadena en una de les crítiques dedicades a la seva obra: (….) Als seus quadres creix el diàleg serè i raonat, però mai mancat de passió. Creu del tot en el que fa i és plenament sincer en l’expressió de les emocions. Mai no vol imposar-se, encara que sempre diu la seva amb total convicció. I l’encerta.

JOAN MAS, DE L’IMPULS PRIMER A LA RACIONALITAT DE L’OBRA

per Josep M. Cadena

El pintor Joan Mas, ben conegut pels habituals d’aquesta Sala Rusiñol, ja que, si les meves dades són exactes, hi exposa des de febrer de 1994 –la mostra anterior a aquesta fou a l’octubre de 2008– torna a oferir-nos un excel·lent conjunt de quadres en els que combina visions de ports esportius, poblacions marineres, escenes d’infants que juguen i espais urbans, amb un clar sentit d’equilibri social i finor espiritual.

Nascut a Barcelona l’any 1934, des de molt jove sentí la necessitat de la pintura i, decidit a provar per ell mateix i sense cap mena d’ajut els seus talents, marxà a París en 1959, ja que la capital de França llavors encara era l’epicentre de l’art plàstic europeu. Lluità i aconseguí trobar en el seu gris, color de cendres i de boires, però també de somnis i de primers contactes amb la realitat que envolta a tot ésser humà quan arriba al món i aprèn a mirar, un llenguatge propi.

Conscient de què les aparences de la Natura a la que pertanyem ofereixen color per a atraure, Joan Mas optà pel gris com síntesi de totes les gammes, convençut de què havia d’expressar dues idees fonamentals: la creativitat que espontàniament es manifesta en les formes de joc que practiquen les criatures entre elles i el sentit d’unió que la societat humana estableix en la majoria de les seves realitzacions. I d’aquesta manera, el gris central en el que es mou es converteix en una mena d’esperó cromàtic, que sense deixar d’ésser el centre absolut del raonament, ens projecta harmònicament cap els quatre punts cardinals que s’equilibren dins de cada una de les seves obres.

La figuració de Joan Mas respon més a l’esperit de les persones i dels ambients que les envolten que a la materialitat de les figures i de les coses. Representa el que veu, però ho fa perquè sent la proximitat humana en cada acció individual i també en les activitats col·lectives. Pintor i també dibuixant –molts dels seus quadres parteixen de l’estudi de la línia i dels conjunts, recollits en uns dibuixos que li conec i que convindrà que algun dia publiqués–, es mou per l’impuls de cada moment que troba, però sap organitzar les seves sensacions primeres i desenvolupar-les en obres que creixen interiorment i superen àmpliament la temporalitat dels instants. Per aquest motiu la present exposició, fidel a la seva trajectòria, aporta les novetats que sempre emergeixen de les obres ben pensades i ben fetes.